gentrificació?… gentrificació… GENTRIFICACIÓ… GENTRIFICACIÓ!!!

Es demana difusió.

Aquest any el tema de treball central d’aquesta assemblea és el de la gentrificació. Us deixem un petit text que parla d’aquest procés que está patint la Vila de Gràcia i tants barris de la Marca Barcelona.

BARCELONA LA MILLOR  BOTIGA DEL MÓN I

LA VILA DE GRÀCIA  EN DORMA PART

 Gentrificació?

Gentrificació

GENTRIFICACIÓ

GENTRIFICACIÓ!

Què significa aquesta maleïda paraula?

Com ens afecta a les nostres vides i al nostre barri?

Març 2016 – Vila de Gràcia

Assemblea Vila de Gràcia (AVdG)

Veïns i veïnes, des de fa molts anys la Vila de Gràcia està patint uns processos de transformació que es produeixen aliens als seus habitants. Aquests canvis, alguns petits i altres molt més visibles, estan laminant poc a poc el que ha estat la Vila de Gràcia i una nova paraula, a la qual no estàvem acostumats, es va obrint pas en les nostres converses i textos que escrivim o llegim per descriure la Vila.

Us deixem una petita definició d’aquesta paraula i del procés que està patint la Vila de de Gràcia:

 GENTRIFICACIÓ

 Anglicisme que podríem traduir com elitització, i que consisteix, bàsicament, en un procés de transformació urbana on la població original d’un barri és progressivament desplaçada per una altra d’un nivell adquisitiu alt i/o un model turístic extensiu. Això és conseqüència d’accions estratègiques i especulatives en el marc de polítiques neoliberals on la ciutat en si mateixa es transforma en un negoci.

 En aquest text fem una petita descripció de com ens afecta.

 -Gentrificació i Habitatge:

Un dels efectes més evidents dels processos de gentrificació es dóna a l’habitatge, on es produeix un augment dels preus de venda i lloguer. El procés va associat a la destrucció d’espais de primer habitatge, substituint-los per d’altres d’us turístic, i a l’arribada al barri de persones amb més poder adquisitiu que la mitjana de la població resident. Aquest fet obliga a molts habitants originaris a anar-se’n del barri després d’haver patit, alguns d’ells, una pressió de mobbing immobiliari. Això afecta a les persones amb menys recursos econòmics, principalment a la gent gran amb petites pensions i contractes de lloguer (que es veuen expulsades de la Vila després de viure-hi tota una vida) i a les joves que  volen viure al barri. 

Exemples concrets d’aquests usos de l’habitatge serien:

- Jardinets de Gràcia (considerada com la porta d’entrada del turisme de masses a la Vila), on actualment hi ha més places residencials destinades al turisme que a l’habitatge.

- A la Plaça del Sol, on un edifici de  pisos amb veïnes i una botiga de queviures de tota la vida  està sent reformat per ser un hotel.

- Les noves promocions immobiliàries, com la propera de la cantonada de Travessera de Gràcia amb Torrent de l’Olla, es caracteritzen per estar promogudes per grans fons d’inversió internacional i ser catalogades com a  productes de luxe i exclusius.

generator_02

Generator Hostel. 800 places al Carrer Còrcega cantonada Venus. Des de la seva inaguració ja s´han obert dos nous hostels en 50 m. Un a Perill-Venus i l’altre a Còrcega-Girona.

-Gentrificació i Comerç:

Substitució del comerç tradicional adreçat a cobrir les necessitats dels habitants del barri per un altre més especialitzat en béns més selectius, i grans cadenes que tenen com a objectiu el pur consumisme.

 Un exemple d’això és la substitució de la Llibreria Roquer als Jardinets de Gràcia per la botiga Lupo d’articles de pell de luxe.

-Privatització o elitització dels espais públics:

Quasi sense adonar-nos-en ens han canviat l’entorn públic en el que en ens bellugàvem. Ens han robat el Parc Güell: si vols passejar pels seus espais has de pagar.

Les places de la Vila s’han transformat en entorns per fer negoci. Bars i restaurants ocupen en molts casos fins a un 40% de l’espai. No hi ha mobiliari lliure per tal que veïnes i veïns poguem seure a fer-la petar. Només si et gastes diners pots seure en grup en alguna de les terrasses. Nens i nenes tenen prohibit jugar a pilota (molesten a bars i restaurants), tan sols els més petits tenen uns quadrilàters habilitats per a jugar; la majoria de vegades plens a vessar, i sense espai pels pares. Tampoc hi ha lavabos de lliure ús, només consumint hi pots accedir a ells.

Per acabar-ho d’adobar, tot això va acompanyat d’unes ordenances «cíviques» que ens obliguen a uns usos desnaturalitzats de l’espai i criminalitzen a qui no les compleix.

-  Gentrificació i relacions veïnals:

El procés de gentrificació provoca l’afebliment de les relacions veïnals tot deshumanitzant els barris, esborrant la seva identitat i dinamitant, des de dins, qualsevol intent d’organització i de resistència en aquest procés. Robant la memòria i el sentit de pertinència (triomfs col·lectius i lluites veïnals guanyades), el barri passa a ser un espai econòmic especulatiu aliè, un lloc on es deixa de ser per passar a tenir; on ja no coneixes al teu veí i, probablement, no l’entens. El barri deixa de ser entès com un espai social, un espai on construir relacions personals, on es desenvolupi la solidaritat i el suport mutu entre iguals i passa a ser un espai socialment fragmentat que fomenta l’individualisme i la fi de les pautes de vida col·lectiva.

hot_pçsol_01

Plaça del Sol. Construcció actual d’un nou hotel.  Abans era edifici d’habitatges i una botiga de queviures.

 - Indústria turística i mercat laboral:

L’indústria turística va associada a un model econòmic de pur consumisme. Dins aquest model, l’economia, ja no es dirigeix a la producció de béns de consum dirigits a les necessitats de la població que habita els llocs on arriba el turisme de masses. Una indústria enfocada als serveis que ens porta, com a última conseqüència, a una societat en la qual uns serveixen i els altres són servits.

Les condicions laborals de les treballadores d’aquesta indústria van associades a salaris baixos, a l’estacionalitat i a la més absoluta precarietat. Aquestes condicions han anat a pitjor amb les darreres reformes laborals. No és veritat que el turisme produeixi riquesa per tothom perquè els llocs de treball que crea són de pitjor qualitat que els  que hi havia.

Com a exemple d’això tindríem el sector de les cambreres de pisos: on les treballadores són principalment dones, estan sotmeses a un procés d’externalització total respecte als propietaris d’hotels (on s’està imposant un salari de 2,5€/dormitori), i a un estrès que està provocant en moltes d’elles problemes de salut relacionats amb les condicions laborals. A això hem d’afegir que, en un sector on predominen les dones, un cop més els seus convenis col·lectius són encara pitjors que la mitjana d’altres sectors.

- Gentrificació i educació:

Amb l’arribada de població amb més poder adquisitiu, s’incrementa la demanda d’escola privada i les reivindicacions de millores per a una escola pública igual per a tothom, perden força. En canvi augmenta la població a favor de demanar increments de les subvencions per a les escoles privades. D’aquesta manera es consolida un model escolar basat en la negació del principi ”Escola Pública per a tothom” (tant pels rics com pels pobres) com a garantia de qualitat educativa i d’integració social. Al contrari, s’aprofundeix en la diferenciació social entre l’alumnat, amb una població escolar fortament segmentada en funció de la classe social i l’origen cultural, el que suposa un nou atac a la cohesió social.

-Gentrificació, cultura i festes de barri:

La gentrificació també té un pes sobre la cultura i les festes populars: la mercantilització, massificació i elitització de les iniciatives populars.

Mercantilització de l’oci quan veiem evident que fer diners és l’únic objectiu: grans empreses que esponsoritzen les festes, l’ajuntament que afavoreix els interessos privats, l’espai públic censurat a usos concrets que responen molt poc a les realitats veïnals i molt als interessos econòmics dels negocis corresponents.

Massificació de les festes i iniciatives amb una propaganda enganxosa que auto celebra les iniciatives institucionals sense deixar espai a les que sorgeixen de les pròpies veïnes, anul·lant l’espontaneïtat i la capacitat d’autogestió.

Elitització: la marca Barcelona necessita vendre’s i ho fa, també, a través de la cultura popular: primer la despulla d’autenticitat i la limita a un producte concret, després la promociona com una experiència ineludible, se l’apropia com si fos patent de la Marca Barcelona i finalment la converteix en una experiència a vendre.

-Gentrificació i Salut:

Amb prou feines un 20% de la nostra salut té a veure amb les actuacions que pugui fer el sistema sanitari. La nostra salut està condicionada en un 80% pels determinants socials: la qualitat del medi ambient, la situació laboral (tenir o no tenir feina, quan, de quina mena, en quines condicions) o l’habitatge, entre d’altres, està demostrat que ens influeix molt més. A més, disposar d’una xarxa social propera i de suport al barri, que doni lloc a un sentit de comunitat i d’arrelament al territori, millora substancialment la nostra salut emocional.

En resum, la gentrificació empitjora l’accés a l’habitatge, precaritza el treball i malmet l’ecosistema. Afecta per tant molt negativament als determinants socials, perjudicant nocivament la nostra salut. A més, foragita la població autòctona, desvinculant-la del territori, i en porta de nova, totalment desarrelada.

 A tall de conclusió:

 Per tot això seguim fent una crida a tots els veïns i veïnes a participar activament en les diferents iniciatives que lluiten per revertir aquest procés. Aquestes resistències es van multiplicant en els diferents barris (la Barceloneta, Gòtic, El Raval, Poble Sec, Sagrada Família, l’Eixample …) més afectats pel procés de gentrificació que trasbalsa tot Barcelona, convertint-se a escala internacional, no en un lloc per viure, si no en una marca a vendre i consumir.

A Gràcia són diferents les iniciatives que estan realitzant aquesta resistència i els col·lectius que estan implicats en ella, entre les que destaquem la Plataforma Gràcia, cap a on vas? i la campanya “El Turisme Mata els Barris”; des d’aquesta assemblea seguirem teixint resistències i propostes perquè la Vila segueixi sent un lloc de vida i no un producte en venda.

 Així doncs… veïnes ja sabeu…

gentri_A5 FULL

Març 2016 – Vila de Gràcia  – Assemblea Vila de Gràcia (AVdG)

#prouhotels     #touristgohome       #elturismemata

 EL BANC EXPROPIAT EN PERILL DE DESALLOTJAMENT

#defemsemelbanc

 

 

Deixa un comentari